Les zones humides han sigut sempre intensament explotades per l’home.
Antany l’Albufera era un ambient salobre on es desenvolupaven diverses activitats extensives: la caça, la pesca, la recol·lecció d’herbes i plantes, la ramaderia i la fabricació de sal.
Un altre dels usos tradicionals ja desaparegut va ser l’extracció de sal, que es va dur a terme des del s. XIII fins al s. VII en la zona on avui es troba el Racó de l’Olla.
Actualment, tres són els usos tradicionals més importants de la zona: la pesca, la caça, i l’agricultura, vinculada al cultiu de l’arròs.
La riquesa piscícola de l’Albufera va atraure l’home des de fa segles, especialitzant-se en aquesta activitat. La pesca és reconeguda legalment l’any 1250, moment en què s’elaboren les bases de pesca per a la Comunitat de Pescadors del Palmar (veïns de Russafa que es van instal·lar definitivament en l’illa del Palmar per a pescar més fàcilment) i que després s’aplicarien a les de Silla i Catarroja. Fins a la industrialització de l’àrea d’influència del la llacuna, la pesca aportava importants rendiments econòmics, ja que les aigües netes del llac oferien gran abundància d’espècies («cabriola», «petxinot», anguila, llobarro, etc.). Actualment, la pesca de llobarro i anguila ha disminuït sensiblement i ha augmentat la de llissa i cranc americà (espècie introduïda en els anys 80).
La caça, aquesta tradició cinegètica, es remunta al període d’ocupació àrab, i des del S.XIII va ser una important font d’ingressos per a la Corona, així com un gran recurs lúdic. Actualment es manté un aprofitament cinegètic d’aus aquàtiques exclusiu d’aquest entorn basat en Vedats i en els camps d’arròs.
La caça té lloc en l’hivern quan, acabada la collita de l’arròs, l’Albufera recupera el seu espai perdut amb la perellonada (inundació hivernal dels camps d’arròs), i les aus acudeixen a buscar el seu aliment. La temporada de caça s’ajusta de manera que no interferisca en les pràctiques del cultiu de l’arròs, ni tampoc en el començament del pas migratori de les aus que arriben al Parc Natural a la primavera.
L’arròs, és un dels usos tradicionals més recent (s. XV), encara que el cultiu va ser introduït pels àrabs fa ja més de 800 anys. El cultiu té una gran importància econòmica i mediambiental. A la important labor com a filtre verd, ja que depura l’aigua de les 14.000 hectàrees que rodegen la llacuna, s’uneix la de ser zona de refugi i rebost de les aus del Parc Natural, gràcies a la considerable població d’invertebrats aquàtics i xicotets macròfits que serveixen d’aliment d’aquestes aus, i que han desaparegut en l’Albufera.
